EL MEU PARE

Demà
4 d'Octubre farà 8 anys que el meu pare ens va deixar.....li vull dedicar aquests dos escrits el primer d'en Miquel Marti i Pol i el segon de Charles Peguy, encara que no ho sembli, sempre el tinc en el meu pensament:


PARLEM DE TU

Parlem de tu, però no pas amb pena.
Senzillament parlem de tu, de com
ens vas deixar, del sofriment lentíssim
que va anar marfonent-te, de les teves
coses parlem, i també dels teus gustos,
del que estimaves i el que no estimaves,
del que feies i deies i senties;
de tu parlem, però no pas amb pena.

I a poc a poc esdevindràs tan nostre
que no caldrà ni que parlem de tu
per recordar-te; a poc a poc seràs
un gest, un mot, un gust, una mirada
que flueix sense dir-lo ni pensar-lo.

Miquel Martí i Pol


La mort no és res: ja tan sols sóc a l'altre costat.
Jo sóc jo, vosaltres sou vosaltres.
El que he estat per vosaltres, ho seré sempre.
Anomeneu-me pel nom que sempre m'heu anomenat.
Parleu com sempre ho heu fet:
no empreu pas un to diferent, ni solemne ni trist.

Continueu rient del que ens rèiem junts.
Reseu, somríeu, penseu en mi.
Que el meu nom sigui pronunciat a casa nostra
com sempre s'ha fet, sense èmfasi ni angoixa.
La vida significa el que sempre ha estat, el fil no s'ha tallat.

Per què estar fora del vostre pensament,
simplement perquè sóc fora de la vostra vida?

Jo us espero. Jo no soc pas lluny,
just a l'altre costat del camí.

Charles Peguy

Comentaris

  1. Es molt bonic y m'agradat molt, per molts añys que pasim sempre el recordarem.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars